domingo, mayo 28, 2006

Guanyat el contenciós de Corbera 2000. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fallat a favor i ha estimat en part la demanda.

Els terrenys de Corbera 2000 són inestables i finalment això queda confirmat pel fet que per tal de garantir l’estabilitat de la construcció s’han hagut de fer murs que són il·legals i que mai no s’haurien d’haver construït d’acord amb el Pla Parcial. El Projecte, tal i com estava redactat, era irrealitzable donades les característiques concretes del subsòl. Això ja ho va dir LOSAN S.A. en el seu moment, i va aconsellar un estudi geològic en profunditat que mai no s’ha realitzat.

El torrent de Can Planes té 741,4 metres de recorregut amb un desnivell de 87,5 metres en el tram que travessa la zona de Corbera 2000. La proposta del projecte plantejava unes plataformes horitzontals connectades entre si per talussos amb escales. Per tant, aquesta proposta modificava substancialment la topografia original del terreny i la convertia en una obra dura de formigó armat.

Els murs de contenció de 7 metres no els van fer de manera gratuïta: es van veure obligats perquè tot el terreny s’esfondrava. Sota el vial A el talús té 19 metres d’altura i una inclinació de 34º respecte a l’horitzontal del carrer. Aquest talús està constituït per terres de replè. No és d’estranyar que amb les primeres pluges es formés un esborranc esgarrifós al dessota del vial A.



Va ser la por la causa que els va obligar a muntar un segon mur de contenció amb una altura aproximada de 4 i 5 metres (altra vegada per sobre de l’altura permesa al Pla Parcial, que és de 3,5 metres) i una escullera de pedres per frenar les esllavissades de terra que amenaçaven amb ensorrar el talús sencer. Amb aquesta solució, el pendent va passar del 34% al 28%, però no es va millorar gens ni mica la fermesa del sòl, i les voreres del vial A, per molt que es reparaven, cada vegada s’esquerdaven fins tornar a trencar-se...








Tots aquests talussos modificaven de ple la tipologia del torrent i suposaven una afectació directa del Domini Públic Hidràulic. Els treballs, a més, es van fer abans de disposar de la preceptiva autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i sense que el Projecte d’ampliació de la UA5 estigués aprovat. Quan finalment es va disposar de l’autorització, les mesures correctores a aplicar i les prescripcions a corregir eren impossibles de dur a la pràctica: perquè ja s’havia destruït tota la vegetació de ribera i la llera estava coberta per milers de tones de terres de replè... El caràcter inundable del sector es fa evident cada vegada que plou.





Al tram més baix del torrent, la canonada que s’havia fet era d’1 metre de diàmetre nominal i només 851 mm de diàmetre interior. Atès que el pendent és d’un 7%, la capacitat de desguàs que tenia la canonada era de 5,36 m3/s; a més cal tenir en compte que l’aigua baixa a una velocitat molt elevada de 9,5 m/s. D’acord amb les precipitacions màximes associades als diferents períodes de retorn que indica l’estudi de l’INUNCAT d’aquesta zona, pel període de retorn de 500 anys el cabal estimat es de 10,5 m3/s, per tant molt per sobre de la capacitat de la construcció i, en cas d’una avinguda forta, l’aigua supuraria cap a la carretera. Però modificar la canonada significava afectar la riera de Rafamans, que quedava fora de l’àmbit d’actuació. Era evident que era necessari prendre mesures per augmentar el diàmetre del pas d’aigua per evitar les conseqüències fatals que una pluja forta podria comportar... També aquí es van prendre decisions arriscades que no estaven contemplades en el projecte original: un pou de sis metres l’altura i l’obertura d’una fosa per sota de la carretera.








El mur final que limita amb la carretera (antic camí de Sant Ponç) que va ser desfalcat, s’està esquerdant degut al pes de la càrrega enorme que representen els milers de tones de replè que s’hi han abocat al damunt, terres que no drenen correctament i que, per tant, causen que l’aigua s’acumuli al seu darrere, augmentant la pressió sobre el mur. Només cal mirar què hi ha damunt per comprendre que és qüestió de sort que els murs aguantin...







Si vols més informació:

Per veure la sentència i el fallo del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb una breu valoració de cadascun dels seus punts:

http://www.amics21.com/corbera/sentencia

Si vols conèixer la cronologia de tot el procés de les obres de Corbera 2000, des del seu inici per la via dels fets consumats, sense Projecte aprovat i sense Pla Parcial aprovat definitivament:
http://www.amics21.com/corbera/irregularitats.html

Si vols saber com ha estat de contundent i constant l’oposició ciutadana al projecte de Corbera 2000:
http://www.amics21.com/corbera/mani15-d/index.html